Resultats de la cerca

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Lluís Bonifaç i Massó Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula , a Sant Martí de Maldà 1762 Sant Crist , per al Morell 1766 Ester i Abigail , per al cambril de la Misericòrdia, de Reus 1772, que havia…

Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo

Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936 pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer Fill d’aquest fou Josep Sunyer Pere Sunyer i Fontanelles , fill de Josep, collaborà amb el pare en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou…

Format a Llotja Barcelona i París 1885 Tingué una àmplia activitat professional a Madrid des del 1901, on feu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis també feu el del doctor Josep Maria Esquerdo, a la Vila Joiosa n’havia fet un altre a Madrid

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic

Deixeble de Jaume Molins Obtingué diversos premis a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual després fou membre A la seva recepció presentà el fang David contra Saül Entre les seves obres, hom menciona els Àngels del sagrari que hi havia a l’església parroquial de Sant Andreu de València i el Sant Jordi de l’Esclavitud de la Mercè, també a València També treballà per a Iecla, Albacete i Carlet

Hom suposa que pertangué al cercle de seguidors de Fídies Hi ha testimonis de la seva activitat a Delfos i a Olímpia En aquesta ciutat executà l’estàtua de Níkē , que, elevada sobre una pilastra triangular de 9 m d’alçada, figurà en el temple de Zeus N'esculpí una altra a Delfos, i hom ha suposat que havia intervingut en la decoració del fris del templet d’Atena Níkē a l’Acròpolis atenesa

L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan segle V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis

Treballà a Catalunya al darrer quart del s XVI El 1578 feia el cadiram del cor de l’abadia de Montserrat, del qual només resten uns fragments Hom no sap amb quin fonament li han estat atribuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Collació del mateix monestir Entre el 1588 i el 1592 féu el cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936

Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric  , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina