Resultats de la cerca

El 1765, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l’amfiteatre del Collegi de Cirurgia de Barcelona Treballà per diverses comunitats religioses carmelitans, paüls, monestir de Montserrat És l’autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona 1763 El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona desaparegut Residí a Roma 1774-76, on féu algunes obres, com Els crucificats de Gàbaa , conservat a l’Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782

Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona…

Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’…

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l…

Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc

Era fill d' Antoni Claperós , amb qui treballà en l’obra del claustre de la catedral de Barcelona, en l’apostolat del portal lateral de la catedral de Girona es casà amb la filla de Berenguer Cervià, mestre major d’aquesta catedral i en altres obres El 1452 el capítol barceloní el nomenà mestre vitalici de l’obra El 1456 féu una cadira del cor en competència amb Macià Bonafè Féu relleus amb àngels, títols i escuts de Catalunya i Sicília destinats a la capella reial de la catedral El 1464 treballà en la decoració del castell de Centelles i en les obres d’embelliment del Palau Reial de…

Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’…