Resultats de la cerca

Documentat a Girona 1357-76 Collaborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la collegiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en què fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses

Des del 1319 fou mestre d’obres de Notre-Dame de París, on realitzà les capelles laterals, treballant també en la seva decoració escultòrica, i inicià el rerecor, que acabà el seu nebot Jean Le Boutellier

El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana

Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu Provincial,…

Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric  , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina

El 1499 ja era ciutadà de Barcelona Treballà per a Barcelona i Santes Creus i fou mestre major de la seu de Tortosa 1514 Collaborà amb Bartolomé Ordóñez en les imatges del Sant Sepulcre de la capella de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona 1517 i al rerecor de la seu

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat Hom li encomanà l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central

Fou un dels introductors de l’art renaixentista a Tolosa, on construí i decorà diversos palaus, entre ells l’Hôtel d’Assézat 1555, obra mestra del Llenguadoc en aquell estil Concebé la idea del canal del Migdia