Resultats de la cerca

Treballà amb ferro forjat i bronze En pintura utilitzà en collage i la tècnica mixta El 1963 obtingué el primer premi provincial d’escultura juvenil Entre d’altres guardons, obtingué la medalla Julio Antonio

Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional

Format a Sant Carles Estudià també pintura amb López Mezquita Concurrent a les Exposiciones Nacionales de Madrid, hi assolí una primera medalla el 1915 amb L’aurora Museo de Arte Moderno de Madrid Anà, pensionat, a Roma El 1918 esdevingué professor de l’escola de Llotja de Barcelona El 1935 obtingué medalla d’honor a l’Exposició Regional de València Obtingué el Premio Nacional de Pintura y Escultura del 1947 Ha estat catedràtic de l’escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1950-58 Fou acadèmic de Sant Carles, de Sant Jordi i de San Fernando Conreà un figurativisme estilitzat, sovint…

Exposà al Salon des Artistes Français des del 1890, i n’obtingué una menció el 1899 La seva obra s’inclou dins del Modernisme

Fill d’un fuster, treballà amb un imatger i, al mateix temps, estudià a Llotja i al taller dels Vallmitjana El 1858 guanyà una pensió de la diputació per anar a estudiar a Roma, on fou amic de Marià Fortuny Des d’allà envià el 1864 l’estatueta sedent del Dant Museu d’Art Modern de Barcelona, considerada com la seva millor obra, que obtingué una segona medalla a Madrid El 1867 hi obtingué una primera medalla amb un Himeneu neohellenístic, i una tercera a l’Exposició Universal de París A Roma féu el monument sepulcral de marbre per al general O'Donnell 1868-70, obra neoplateresca,…

Es formà a Barcelona i a París, i obtingué premis en diverses exposicions oficials París, 1878 Barcelona, 1888 És autor de nombrosíssimes obres, generalment de tema mitologicoanecdòtic L’Amor i l’Interès , 1877 Museu de Castelló de la Plana El govern de Guatemala el contractà per dirigir l’escola de belles arts de la capital

Residí un quant temps a Xàtiva i fou deixeble de Josep Artigues i de Lleonard-Juli Capuz A Roma 1702 treballà amb Giuseppe Rusconi Obtingué el títol de mestre a València el 1720 Té obres de tipus religiós als convents de la Misericòrdia, de la Puritat i dels Trinitaris Descalços de València i a Santa Clara de Xàtiva

Fill de l’escultor, pintor i pioner aeronàutic  Ricard Causaràs , el 1916, a l’edat de catorze anys, inicià els seus estudis artístics d’ensenyament oficial a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de J Mongrell, V Navarro, A Alsina, A Gorera, M Mena i J Calvo i obtingué el certificat d’aptitut en l’especialitat d’escultura 30 de setembre de 1923 Per oposició d’escultura en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, obtingué diversos premis 1924, entre els quals viatges d’estudis per Espanya 1925, Itàlia 1928 i Europa 1931 El 1933…

Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol

Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid