Resultats de la cerca

Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi

És autor dels notables teginats de la Sala Daurada 1534-35 i de la Sala de Corts 1540, al palau de la Generalitat de València En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco actiu del 1543 al 1563

Modificà els teginats de la sala de Corts del Palau de la Generalitat de València 1563-66 i hi introduí un aire decididament renaixentista El 1566 construí les galeries exteriors de l’absis de la catedral de València

Format a Sant Carles des del 1760 Conreà la temàtica religiosa influït per l’estètica neoclàssica És autor, entre altres obres, del Sant Vicent màrtir encadenat 1773, Museu de Belles Arts de València, d’escultures de l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València

És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat vers el 1554, conservat només en part Hom li atribueix una escultura d' El Salvador , policromada per Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII

Estudià a la facultat de belles arts de Bilbao, d’on anys més tard fou professor Es donà a conèixer al començament dels anys vuitanta, juntament amb altres escultors bascos com Pellu Irazu, ABados, entre d’altres En un primer moment combinà pintura i escultura, però cap a la meitat dels anys vuitanta es decidí per aquesta, tot i que sovint hi incorpora el color Influït pel minimalisme, el constructivisme i actituds com la de Beuys i el també basc Oteiza de qui fou comissari en una retrospectiva el 1988, les seves escultures expressen el joc de tensions entre les formes simples dins d’unes…

Conreà l’escultura i la ceràmica es dedicà a l’ensenyament a l’Argentina, al Perú i a Alemanya, i escriví diverses obres teòriques, com Interpretación estética de la estatuaria megalítica americana 1962 i Quousque tandem 1963, on parla de l’esperit basc Plàsticament, tingué com a preocupació fonamental la integració de l’escultura en espais arquitectònics mitjançant una gran simplicitat formal i una construcció rigorosa Té monuments a Catalunya l’escultura L'onada , a la seu del MACBA 1998 i Homenatge a Malevič 1999, al Parc del Nord de Terrassa També és autor de poemes en basc El 1988 rebé…

Hom li ha atribuït, erròniament, la paternitat de la capella de la Comunió d’Elx, que només dirigí seguint plans anteriors Hom indica com a obres seves l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, al Fondó de les Neus, el disseny de l’església de Santa Pola, la del lloc de Sant Francesc i el convent i església de la Sang, a Alacant Intervingué en obres com la conducció d’aigües des de la font de La Barrena Asp a Elx i la delimitació del pla d’Elx