Resultats de la cerca

El 1943 s’installà a París Treballà aviat amb metall làmines de ferro, filferro i plom i, a partir del 1954 Le Poisson , utilitzà materials ferralla, carrosseries d’automòbils i instrumental compressors, martells, grues industrial per a la construcció amalgamada de masses integrades en l’espai insectes, homes alats, cossos femenins, bèsties fantàstiques — L’homme de Saint-Denis 1958, Relleu 1961—, de formes agressives, plenes de vitalitat i d’una gran força plàstica Continuà la seva producció artística amb les ‘expansions’, grans formes creades a partir del buidatge de motlles de poliuretà,…

Es formà a Barcelona i a París, i obtingué premis en diverses exposicions oficials París, 1878 Barcelona, 1888 És autor de nombrosíssimes obres, generalment de tema mitologicoanecdòtic L’Amor i l’Interès , 1877 Museu de Castelló de la Plana El govern de Guatemala el contractà per dirigir l’escola de belles arts de la capital

Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional

Deixeble de Jaume Molins Obtingué diversos premis a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual després fou membre A la seva recepció presentà el fang David contra Saül Entre les seves obres, hom menciona els Àngels del sagrari que hi havia a l’església parroquial de Sant Andreu de València i el Sant Jordi de l’Esclavitud de la Mercè, també a València També treballà per a Iecla, Albacete i Carlet

Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966

Inicià estudis de medicina a l’Equador, que acabà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i exerceix com a metge Atret per l’anatomia i la funcionalitat del cos humà, durant l’època d’estudiant començà també la formació com a escultor a Barcelona, París, Florència i Roma La influència de Jean-Baptiste Carpeaux i Auguste Rodin foren determinants en l’orientació figurativa de la seva obra, que mostra també una influència notòria de l’expressionisme i el surrealisme Cal esmentar les obres  Somnis , exposada al museu del Palazzo Panciatichi del govern de la Toscana Itàlia i  La creativitat…

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Del 1948 al 1968 residí a París La seva obra, regida per una particular concepció filosòfica de la geometria, es caracteritza pel sentit de l’ordre i el ritme d’unes formes de contingut simbòlic formulades en un llenguatge abstracte En els últims anys s’accentuà el seu interès per l’escultura Exposà diverses vegades, des del 1955, a la galeria Maeght de París i en altres ciutats de l’Estat espanyol i l’estranger Rebé els premis Nacional de Artes Plásticas 1999 i Velázquez 2004 del ministeri de cultura espanyol

El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges destacats Però…