Resultats de la cerca

Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera

El 1606 entrà, a Sevilla, al taller de Martínez Montañés, el qual l’influí en gran manera, i el 1613 n'installà un de propi Entre les seves millors obres es destaquen El Cristo del Amor església del Salvador, de Sevilla i el Cristo del Gran Poder , també a Sevilla, d’un accentuat patetisme que evidencia el seu temperament apassionat

Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix

És el més primitiu després del de l’època geomètrica, i n'és representant típic la Dama d’Auxerre

Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre

S'establí a Londres, on esculpí divuit estàtues per a la British Medical Association 1907 que són l’inici del seu estil propi A París executà el monument tombal d’Oscar Wilde, al cementiri del Père Lachaise 1911, i rebé les influències de Rodin, Picasso i Brâncuşi i de les arts negres i polinèsies Novament a Londres, participà en el grup vorticista i, amb el seu realisme, renovà l’escultura acadèmica anglesa La seva obra, freda i grandiloqüent, alternà l’estilització amb la utilització de formes massisses fou també retratista Obres La Visitació 1926, Tate Gallery, Londres, La Mare de Déu i el…

Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior El 1929 s’…

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’arquitectura de Lima…

El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol fins el 1963…