Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Agostino di Duccio
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; feu l’aprenentatge a Florència i, possiblement, a la Itàlia del nord.
Influït tècnicament per Donatello, esculpí baixos relleus al Tempio Malatestiano de Rímini 1449, on collaborà amb Leone Battista Alberti l’any 1457 s’installà a Perusa, on sobresurt la seva façana de l’oratori de San Bernardino, influïda per Alberti L’estil d’Agostino es caracteritzà per un decorativisme refinat i idealitzant, precursor de l’estètica de Botticelli
Adriaan de Vries
Escultura
Escultor holandès.
Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre
Claus Sluter
Escultura
Escultor holandès.
Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món…
Manuel Martínez i Hugué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…