Resultats de la cerca

El 1401 guanyà en competició amb FBrunelleschi, JDella Quercia, Ndi Pietro Lamberti i altres el concurs per a construir la segona porta del Baptisteri de San Giovanni de Florència feta del 1404 al 1420, que consta de vint-i-vuit requadres, amb vint escenes de la vida de Crist, quatre evangelistes i quatre pares de l’Església En aquest període féu també les estàtues de sant Joan i sant Mateu per a Orsanmichele, i els dos plafons per a l’església de San Giovanni Entre el 1425 i el 1452 treballà a la porta anomenada del Paradís, per al baptisteri florentí, dividida en deu plafons rectangulars…

Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…

Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per altra part,…

Documentat des del 1453 a l’arc del Castell Nou de Nàpols, on féu la figura de la justícia, part del relleu que representa l’entrada d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols, les dues figures de dignataris d’ambdós costats del carro del rei, el relleu que representa els membres de l’ambaixada tunisenca i els trompeters a cavall del seguici del rei A partir del 1461 es posà al servei dels Anjou Féu les escultures de la capella Mastrantonio a Sant Francesc de Palerm 1467-71 Des del 1471 s’establí definitivament a França, on féu el Retaule del Natzarè de marbre de l’església dels celestins d’…

Fou l’autor del conjunt efímer, avui desaparegut, The seven ages of women , per a la companyia del gas a Londres 1947, on representà un jugador de golf i un de criquet

És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista

Establert des del 1494 a Augsburg, collaborà amb Holbein el Vell en el retaule de Kaisheim 1502 Entre altres obres hom li atribueix la Magdalena , anomenada La bella alemanya Musée du Louvre Representa la transició entre el gòtic i el Renaixement

Representà la introducció de l’estil renaixentista italià, que coexisteix encara amb una tradició gòtica borgonyona És l’autor de la tomba del duc Francesc II de Bretanya catedral de Nantes, 1502-07 i del relleu de Sant Jordi, per a la capella del castell de Gaillon 1508, avui al Louvre

És l’escultor més important de la regió bàltica del seu temps, i la seva obra representa el gòtic flamíger en les seves darreres conseqüències Hom li atribueix nombroses obres, bé que moltes són treballs del seu taller, però no personals cal esmentar-ne el Retaule de la Passió de la catedral d’Århus Dinamarca i el Sant Jordi i el drac de l’església de Sankt Nikolai d’Estocolm

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura