Resultats de la cerca

Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les…

Treballà des de molt jove en un obrador d’escultura a Barcelona Exposà a Saragossa, i el 1929 anà a París, on fou influït per H Laurens, O Zadkine, C Brâncuşi i H Arp conreà una mena de cubisme que no deixà fins el 1937, després d’haver tornat d’una llarga estada a Roma 1933-36 Els darrers anys de la seva vida assolí una abstracció fruit d’una extrema estilització de les formes naturals

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada

Participà en el Retaule major de la seu de Saragossa 1482 Influït pel Renaixement, féu el Retaule de Montearagón 1506, catedral d’Osca el 1512 començà, en estil plateresc, la portalada de l’església de Santa Engracia de Saragossa El seu fill, Gil de Morlanes — ~1547, anomenat el Joven , fou també escultor i arquitecte Treballà al Retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa i al Retaule de Sant Miquel de la catedral de Jaca Acabà la portalada de Santa Engracia i féu l’interior de la llotja de Saragossa Treballà a Catalunya, entre el 1496…

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l’execució de…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic…

Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…

Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l…

És autor, amb el mestre d’obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona des del 1868 de la Mercè encarregada el 1516 pel futur vicecanceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven Hom el sap actiu a Saragossa el 1559 El cognom apareix també amb la grafia Duclaux

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…