Resultats de la cerca

Format amb GPisano, la seva activitat es desenvolupà primer a Pisa Sepulcre d’Arrigo VII , 1315, Duomo i Camposanto, Siena Sepulcre del cardenal RPetroni , 1317-18, Duomo i Florència Tomba del bisbe d’Orso , 1321, Duomo, moment en què el seu estil, pesant i dur, es manifesta més pròxim al gòtic classicitzant de NPisano que dels models del mestre Mare de Déu amb el Nen , Museo Bargello, Florència Cap al 1325 se n'anà a Nàpols, on dugué a terme diverses obres d’una execució i un refinament plenament gòtics que contribuïren a la difusió al sud d’Itàlia del tipus…

Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a…

Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla

Treballà a Catalunya a mitjan segle XIV Pere el Cerimoniós li encarregà la decoració del palau reial de Barcelona, l’execució del sepulcre de Teresa d’Entença, a l’església dels framenors de Lleida, i després, entre el 1349 i el 1359, el sepulcre quàdruple per a ell i les seves tres mullers a Poblet, en el qual treballà associat a Jaume Cascalls El 1351 contractà la talla de la cadira episcopal, que es conserva al cor de la catedral de Girona Des del 1356 residí a Tarragona, on el 1368 executà el retaule de la capella dels Sastres, a la catedral, amb una tècnica més…

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…

Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terés 1613

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el…

Seguí l’estil de Jaume Cascalls És el possible autor del sepulcre de la família Queralt a Santa Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà

Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana…