Resultats de la cerca

Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre

Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics

Fou deixeble de Larchevêque, amb el qual anà a París el 1758 Residí molt temps a Roma 1767-78 Cridat per Gustau III, tornà a Estocolm, on féu el monument commemoratiu a Descartes i l’estàtua de Gustau III És autor d’altres escultures L’Amor i Psique, Faune dormint Nationalmuseum, Estocolm, i de diversos dibuixos i aquarelles

S'inicià en l’escultura a Madrid 1927, amb Juan Cristóbal i Emiliano Barral, i tornà a Santiago el 1930 Partint d’un realisme esquemàtic, evolucionà vers un classicisme robust, fruit de l’admiració per Maillol Olimpíada , 1937 La seva obra més important és el Monument a Barcelona 1941 Ha conreat el retrat i ha estat mestre d’escultors

Fill de Bernat de Mora El 1666 anà a Madrid, on fou nomenat escultor de Carles II Tornà a Granada el 1680 De la seva obra, en la qual és evident la influència de Cano i de PMena, es destaquen la Dolorosa del Convento de las Maravillas de Madrid i la Dolorosa i el Crist de la Misericòrdia de Granada

De jove fou picapedrer Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals Bisons, Foques , 1936 Museu d’Art Modern de Barcelona Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure S'exilià el 1937 després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona

Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855 exposà a Anvers i a Brusselles i, el 1886, presentà a París Le…

A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

A París s’interessà pel cubisme El 1915 tornà a la seva ciutat nadiua i començà la lluita contra les concepcions oficials de l’escultura El 1924 exposà la seva Noia baixant el carrer Florida , que el convertí en el líder de l’avantguarda escultòrica argentina Dos anys més tard féu el primer relleu abstracte de l’Amèrica del Sud, anomenat Posta de sol La guerra civil de 1936-39 i la Segona Guerra Mundial li feren produir treballs dramàtics d’un marcat to expressionista