Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a Llotja És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la Diputació de Barcelona Treballà al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda

Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures…

Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875 l’impressionà…

De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société Nationale del 1908…