Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
castell de Puillorenç
El castell de Puillorenç
© Fototeca.cat
Castell
Castell de l’antic vescomtat de Fenolleda, a la vall de Santa Creu, dins el terme municipal de Puillorenç (Llenguadoc), situat sobre un agut turó (693 m) d’agulles de pedra.
Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del s X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als s XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258
Querbús
El castell de Querbús
Romain Bréget (CC BY-SA 3.0)
Castell
Antic castell del Perapertusès, dins el terme de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt., dominant per llevant el grau de Maurí.
S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258
la Garriga de Roses
Castell
Masia i antic castell del terme de Roses, al NW de la vila.
Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibilla de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
castell de Colltort
Vista de les restes del castell de Collfort, a Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Castell roquer, en ruïnes, de la vall d’Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó de Colltort
(845 m alt.), a l’extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles
séquia de la Murta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Xàtiva (Costera), que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).
castell de Xiu
Castell
Antic castell del municipi de Llutxent (Vall d’Albaida), al N de la vila, aturonat a la dreta del riu de Pinet.
Durant l’atac de Berenguer d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs 1609
Vilella
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Llutxent (Vall d’Albaida), al S de la vila.
El castell és esmentat en la crònica de Jaume I
castell de Carbonera
Castell
Castell del municipi de Beniatjar (Vall d’Albaida), situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs actualment despoblats del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova Galícia 1697-1753, en cap…