Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
estany Redó
Estany
Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany del Bergús.
Pertany al terme d’Espot Pallars Sobirà, malgrat que és al vessant ribagorçà
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
estany de Buixasse
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre, a la vall d’Àneu (P allars Sobirà), al vessant S del Mont-roig.
la Bufera
Estany
Estany del delta del Llobregat, al SW del terme del Prat de Llobregat, pròxim a l’estany de Remolar.
bassa de l’Arena
Estany
Estany o albufera de la costa septentrional del delta de l’Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l’Estella, dins el terme municipal de Deltebre.
estany Llat
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Angostrina, a l’W de la Bullosa, l’emissari del qual és el Mesclant d’Aigües.
Llanera
Estany
Antic nom dels estanys de la banda meridional del delta del Llobregat que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera
.
estany de Montcasau
Estany
Estany d’origen glacial del massís de Montardo, al circ de capçalera del riu de Rencules, centrat en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani
estany d’Espolla
Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a…