Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
Francesco Maurolico
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic sicilià, conegut amb el nom de Francesco de Messina.
Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia , i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine 1611, en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí En el seu llibre Arithmeticorum libri duo 1575 utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic…
Pierre-Marie Alexis Millardet
Agronomia
Metge i botànic francès.
Llicenciat en medicina a París 1861, on s’interessà especialment per les plantes medicinals, posteriorment estudià a les universitats alemanyes de Heidelberg i de Fribourg-en-Brisgau, on se centrà en l’estudi de monocotiledònies i líquens El 1869 fou nomenat professor de botànica a la Universitat d’Estrasburg, i el 1872, de la de Nancy Ben aviat entrà en contacte amb la regió vinícola de Bordeus, on la filloxera Phylloxera vastatrix causava molts danys Traslladat a Bordeus 1876, fou el primer en concebre la possibilitat d’empeltar les varietats europees sobre portaempelts…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
fosfat diamònic
Agronomia
Compost ampliament utilitzat com a fertilitzant, obtingut de la reacció de dos mols d’amoníac (NH4 +) amb un mol d’àcid fosfòric (H3PO4) i conté un 18% de nitrogen i un 20% de fòsfor.
Se sol comercialitzar en pols o en forma granulada És molt soluble, 588 grams per litre 20 ºC, per tant és pot utilitzar en fertirrigació En el sòl es pot dissociar d’acord amb la reacció següent NH 4 2 HPO 4 s NH 3 g + NH 4 H 2 PO 4 s La pèrdua de nitrogen en forma d’amoníac NH 3 és més acusada a pH alcalí Aquest amoníac pot ser perjudicial per a les arrels si la concentració és elevada, especialment per a les llavors en germinació En el sòl dóna una reacció lleugerament alcalina, encara que després l’oxidació microbiana del nitrogen amoniacal compensa aquest fet
pebrotera

Pebrotera
AfroBrazilian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…