Resultats de la cerca

Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec …

És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització

Introduí la “nova agricultura” basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo , en deu volums 1765-95, adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians

El 1860 inicià per compte propi una classe de teoria de teixits, de gran influència en la naixent indústria tèxtil Estudià científicament el teler mecànic, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços Fundà la primera escola de la península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic És autor de Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos 1880, Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos 1882 i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos 1886

Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats

És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició vegetal o animal, la…

Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir molta més cura en…

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46,…

Va més enllà de la tècnica agrícola i preconitza sistemes de construcció i fins i tot sistemes de vida de les persones Avui està força establerta arreu del món i el seu objectiu principal és establir sistemes estables en els hàbitats humans