Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
moixernó de tardor
Moixernó de tardor
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret grisenc, pruïnós, de 5 a 15 cm d’ample, i de marge enrotllat, de làmines pròximes, lleugerament escotades, blanquinoses i finalment rosades, de cama fibrosa i del mateix color que el barret, i de carn blanquinosa, tendra i d’olor i gust de farina.
Apareix, durant la tardor, en prats, formant erols
rogeta
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 5 a 12 cm d’alt, de capell carnós, estès, bru, amb làmines de color de mantega i de cama blanca o una mica embrunida.
Apareix en avetoses i pinedes de muntanya És comestible
cassoleta ataronjada
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa oberta, irregular, d’1 a 15 cm de diàmetre, de color vermell taronja a l’interior i blanquinós carni a l’exterior.
Apareix a la tardor, sovint en grups, sobre sòls argilloarenosos
picornell de pi
Micologia
Bolet de la família de les hidnàcies, de 3 a 10 cm d’alçada, de color ataronjat o vermellós, de capell irregularment convex, de cama gruixuda i d’himeni disposat en pues.
Apareix sobretot en pinedes És comestible, però cal bullir-lo per treure-li l’amargor
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
escaldat tou
Agronomia
Alteració de la fruita consistent en un desarreglament del metabolisme a causa d’una conservació a temperatures massa baixes.
Inicialment apareix com una taca terrosa que afecta només la pell però que es va endinsant fins a 6 o 7 mm fent tova la fruita com si fos podrida