Resultats de la cerca
Es mostren 2084 resultats
Josep Rovira i Bruguera

Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…
coma
Agronomia
Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Jordi Peix i Massip

Jordi Peix i Massip
© Frederic Comallonga / Banc dels Aliments
Política
Agronomia
Activista social.
Enginyer tècnic agrícola per l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, l'any 1978 participà en la creació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on fou director general de Producció i Indústries Agroalimentàries 1978-91 Posteriorment ocupà el càrrec de director de Regs de Catalunya SA REGSA 1991-93 i de director general de Medi Ambient 1993-99 L'any 1987 fundà, juntament amb Josep Miró i Ardèvol, el primer banc d'aliments de tot l'Estat espanyol Banc dels Aliments de Barcelona, organització de la qual fou…
tomàquet negre de Crimea

Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València
monestir de Sixena

Pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, conservades al MNAC
© Museu Nacional d'Art de Catalunya
Priorat
Important priorat (Santa Maria de Sixena) de monges de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem, del municipi de Vilanova de Sixena (Aragó), dins l’antic bisbat de Lleida (actual bisbat de Barbastre), a l’esquerra de l’Alcanadre.
Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…
Serrabona
L’antic priorat de Serrabona
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona), situat al municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), que centra actualment l’antic poble de Serrabona.
Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…
el Sequial
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antic vall de desguàs de Sueca (Ribera Baixa) que, a les acaballes del s. XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la séquia Major obtingudes per la Universitat de Sueca per privilegi d’Alfons el Magnànim del 1457.
el Sepulcre
Priorat
Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al NW del municipi de Peralada (Alt Empordà), prop del veïnat de les Olives.
Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre
séquia del Septí
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Camp de Morvedre, que s’alimenta de la font de Quart de les Valls, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega el terme de Quart de les Valls i el més alt de Benifairó de les Valls.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina