Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
séquia comuna de Gandia
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna d’Oliva (séquia comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara, també per l’esquerra.
Rega els termes de Beniflà, Beniarjó, Bellreguard, Almoines, Daimús, Miramar, l’Alquerieta de Guardamar i Gandia
séquia d’Alquibla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta d’Oriola que pren l’aigua del Segura, per la dreta, a l’assut de Las Norias, prop de l’indret on el riu penetra al País Valencià, i rega els termes d’Oriola, Bigastre, Xacarella, Benejússer, Almoradí, Algorfa i Rojals.
l’Almúnia
Agronomia
Explotació agrària comunal establerta a Xerta (Baix Ebre) durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus ja la posseïa el 1156, el qual la vengué a Pere de Prats el 1339
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
séquia de Mestalla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València; deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel N (Campanar, Marxalenes, Benimaclet, Algirós, el Cabanyal i el Grau).
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900ha 1971, progressivament en minva pel creixement urbà Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat
séquia de l’Or
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta, dita oficialment canal del Túria, construïda el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües.
Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo acaba el seu recorregut prop de l’Albufera Rega 5 500 ha d’arrossars La seva construcció sanejà aquestes terres d’aiguamolls
séquia comuna d’Oliva
Agronomia
Construcció i obres públiques
Canal de regatge que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d’Oliva, la Font d’en Carròs, Bellreguard, Rafelcofer, de l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar, Miramar i Palmera.
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
séquia de Xerta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca del Baix Ebre.
séquia Sanitària
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la comarca del Baix Ebre.