Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
séquia de la Murta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Xàtiva (Costera), que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).
séquia de Mont-ral
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi de Fraga (Baix Cinca), que pren l’aigua del canal d’Aragó i Catalunya.
séquia de Montfar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi de Balaguer (Noguera), a l’esquerra del Segre, riu del que pren l’aigua al pantà de Llorens de Montgai.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la séquia de Montfar , que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
séquia dels Molins
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Tarragonès que deriva l’aigua del curs baix del Francolí, per la seva riba dreta.
Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins el de Tarragona
séquia de Mestalla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València, de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València; deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel N (Campanar, Marxalenes, Benimaclet, Algirós, el Cabanyal i el Grau).
Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900ha 1971, progressivament en minva pel creixement urbà Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat
séquia de Messes
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, que deriva les aigües del riu Cànyoles (o de Montesa), per l’esquerra, i rega l’horta de Xàtiva; es divideix en dos braços, Sobirana i Jussana.
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
séquia dels Xops
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa (Safor).
na Xenxa
Agronomia
Caseria
Caseria i zona de conreu del municipi des Castell (Menorca), al S de la vila.