Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
camosina
Agronomia
Dit d’una varietat de pera primerenca, amb el fruit petit, de forma allargada, i la polpa lleugerament granulosa.
camosa
Agronomia
Dit d’una varietat de poma de mida mitjana o grossa, de forma arrodonida i una mica aplanada; la pell és de color groc clar, lleugerament rosat, i la polpa és molt dolça i olorosa.
Madura d’octubre a desembre
cameta
Agronomia
Peça de l’arada que uneix el timó i el dental.
En les arades tradicionals és una peça de fusta corbada En les arades de pala consisteix en una peça de fusta o metàllica, recta o corbada, a la qual va fixat el cos de l’arada per mitjà dels muntants En les arades tirades per tractors la cameta es converteix en un bastidor
camella
Agronomia
Cadascuna de les dues vares que reemplacen el timó en l’arada tirada per un sol animal.
camelina
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de tija poc o gens ramificada, de 30 a 80 cm, amb fulles lanceolades i flors grogues.
Els fruits, agrupats en raïms densos, contenen llavors oleaginoses Viu a Europa, a la part central, en la qual és conreada per extreure l’oli de les llavors
camedris
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, amb rizoma estolonífer i tiges pubescents de 10 a 30 cm, de fulles ovades, oblongues, fistonades, verdes, lluents per sobre i pàl·lides per sota, i de flors purpúries axil·lars.
Es fa a les garrigues i als alzinars, i també de vegades en pasturatges secs És conreada com a medicinal febrífuga i hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts