Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
bonificació
Agronomia
Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de dèbil producció.
Consisteix en la utilització òptima del potencial agrícola d’una zona, d’acord amb les necessitats alimentàries o industrials i d’acord, també, amb les condicions de vida de la població afectada Requereix una notable aportació de capital, a fi de finançar les grans obres necessàries per a intensificar la producció hom obté una rendibilitat directa aparentment baixa, amortitzable sempre a llarg termini Exemples importants de bonificació són els treballs, efectuats a Itàlia sota el règim feixista, de sanejament dels maresmes pontins, de la plana del Po i de la Basilicata a Holanda, la…
cafissada
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària, corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb un cafís de gra.
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
blat tosell
Agronomia
Qualsevol de les varietats de blat xeixa amb les espigues desproveïdes d’arestes.
blat pintat
Agronomia
Qualsevol de les varietats de blat que donen grans de coloració vermellosa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina