Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
figueral
Agronomia
Parcel·la d’una explotació agrària, tradicional a les Balears, plena de figueres de moro, destinades bàsicament a l’alimentació del bestiar porcí.
El figueral és sempre annex a les cases, prop de les solls, i també és emprat per a criar-hi aviram antigament servia d’excusat A Eivissa s’anomena tanca
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
espuntar
Agronomia
Eliminar la gemma apical d’una planta per aconseguir el desenvolupament vigorós de les gemmes laterals.
espelta silvestre
Botànica
Agronomia
Blat espontani, de la família de les gramínies, a la regió mediterrània oriental.
escabellat
Agronomia
Garba que fa vint i que hom col·loca cobrint les altres al cim de la garbera, escampada o escabellada.
conference
Agronomia
Dit d’una varietat de pera d’origen anglès, de color verd marró, pell rugosa i gust molt fi i dolç, cada cop més cultivada a l’Urgell i el Segrià.
Madura a la tardor, però gràcies a la seva bona resposta a la conservació frigorífica se'n pot trobar tot l’any al mercat