Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina a París 1861, on s’interessà especialment per les plantes medicinals, posteriorment estudià a les universitats alemanyes de Heidelberg i de Fribourg-en-Brisgau, on se centrà en l’estudi de monocotiledònies i líquens El 1869 fou nomenat professor de botànica a la Universitat d’Estrasburg, i el 1872, de la de Nancy Ben aviat entrà en contacte amb la regió vinícola de Bordeus, on la filloxera Phylloxera vastatrix causava molts danys Traslladat a Bordeus 1876, fou el primer en concebre la possibilitat d’empeltar les varietats europees sobre portaempelts americans que són…

Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…

Se sol comercialitzar en pols o en forma granulada És molt soluble, 588 grams per litre 20 ºC, per tant és pot utilitzar en fertirrigació En el sòl es pot dissociar d’acord amb la reacció següent NH 4 2 HPO 4 s NH 3 g + NH 4 H 2 PO 4 s La pèrdua de nitrogen en forma d’amoníac NH 3 és més acusada a pH alcalí Aquest amoníac pot ser perjudicial per a les arrels si la concentració és elevada, especialment per a les llavors en germinació En el sòl dóna una reacció lleugerament alcalina, encara que després l’oxidació microbiana del nitrogen amoniacal compensa aquest fet 

Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…