Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ametlla
ametlla
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor, comestible, de l’ametller.
Les ametlles, crues o cuites torrades, garapinyades, etc, tenen usos culinaris diversos picades, romesco, etc, són emprades en pastisseria en la preparació de moltes especialitats menjar blanc, ametllat, massapà, etc, i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives orxata d’ametlles, llet d’ametlles Per la seva riquesa en olis i greixos vegetals 60-67% resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les utilitza en la fabricació de cremes i colcrems cosmètics, ungüents contra les cremades, etc La closca de l’…
ametlla
Botànica
Agronomia
Allò que queda de les llavors després de privar-les de les cobertes.
ametlla
Botànica
Agronomia
Qualsevol llavor anàloga a la de l’ametller, com la del préssec, de l’albercoc, etc.
ametlla amarga
Botànica
Agronomia
Llavor no comestible de l’ametller amarg.
Conté un glicòsid anomenat amigdalina que, en hidrolitzar-se, a més de glucosa, dóna àcid cianhídric i aldehid benzoic, substàncies, aquestes darreres, que li confereixen una amargor característica Té aplicació en farmàcia i en la fabricació d’essències
ametlló
ametllons
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa d’epicarpi verd i vellutat, mesocarpi blanc i coriaci, i endocarpi (closca) llenyós, de l’ametller.
Arribat a terme, epicarpi i mesocarpi s’assequen i es desprenen, i l’ametlló resta reduït a l’endocarpi i a la llavor Conté una única llavor anomenada ametlla
albercoc
albercocs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
ametlló
Botànica
Agronomia
Ametlla tendra, encara no arribada a terme, que hi ha dins els ametllons pròpiament dits.
Él seu gust és ben diferent del del fruit un cop sec A certes contrades se'n fa confitura aprofitant-ne pell i tot
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent enla qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És…