Resultats de la cerca

Creat després d’un procés constituent que arrencà el 1976 en l’àmbit d’agricultura del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca, pretén ésser una organització professional representativa dels pagesos de Mallorca Té per objectiu defensar els interessos de la pagesia donant suport als agricultors professionals i fent possible que pervisquin les explotacions agràries familiars Advoca pels productes locals i la sobirania alimentària i des del 1979 edita la revista Mallorca pagesa Forma part de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders COAG espanyola S'organitza a través d’…

Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona Estudià l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca Publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses i obres com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas 1932 i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca 1946, bibliografia crítica publicada pòstumament i completada per Guillem Colom i Casanovas

Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear Autor d' El almendro y su cultivo en España e islas Baleares Palma 1907, un tractat d’agricultura i altres treballs agronòmics El 1891 intentà de combatre la filloxera Traduí diverses obres al castellà, entre les quals l’edició d' Un hiver à Majorque , de George Sand, prologada per Gabriel Alomar

Fill de Pere Felip Monlau Fou catedràtic d’història natural i d’agricultura a l’Institut Balear 1855-62 i d’agricultura a l’Institut de Barcelona 1862-72 Tornà a Palma, on dirigí el butlletí de la Cambra Agrícola Balear, de la qual fou també president Collaborà en revistes i almanacs mallorquins sobre temes de divulgació agrària i escriví una Història natural 3 volums i un Tratado de olivicultura 1875 La seva biblioteca fou donada al monestir de la Real

De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller

N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment fins a assolir el 1920 una…

La lliura d’herba , pròpia de Ribes de Freser, equival a 40 quarteres, o sia 9,80 hectàrees La lliura de terra , emprada a Mallorca, és igual a 20 destres quadrats, o sia 355,11 m 2 Equival a 1/20 de la quarterada

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…

Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…