Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
compostatge
Compostatge amb putrefacció aeròbica natural: 1, receptacle d’escombraries; 2, cinta transportadora; 3, trituradora de martells; 4, canal dosificador; 5, tambor magnètic; 6, trituradora fina; 7, cinta transportadora; 8, tamís vibrador; 9, regulador; 10, mesclador; 11, tanc de fangs; 12, bomba; 13, compost fresc; 14, residus del tamisatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus són remoguts…
oliva
Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint…
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys…
iuzu
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…