Resultats de la cerca

Fou canonitzat probablement en un concili provincial, a Narbona, vers el 990, i el seu lloc nadiu prengué el nom de Sant Galderic Fou venerat com a patró dels pagesos al Rosselló a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre, on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa en diversos indrets, amb ofici, recaptes, repartiment de coques, balls, etc Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar N'escriví la vida, en castellà, Reginald…

Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva

Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès, s’interessà pels problemes agrícoles, i fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Fou comissari regi d’agricultura a la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1865 Publicà Cartilla de agricultura 1862 i diverses memòries Cultivo de la morera 1840, Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional 1855, Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España 1857 El seu germà,…

Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977

Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls

Germà de l'enginyer i publicista Jaume Raventós  El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat  1904-18 i Bon Seny  1919-21, continuador del primer, que es presentaren…

Treballador en l’explotació agrària de la seva família, des del final de la dècada dels cinquanta formà part de diverses associacions antifranquistes de la comarca del Maresme Pertanyé al Front Obrer de Catalunya i el 1965 participà en la fundació de Comissions Obreres de Mataró, per la qual cosa fou empresonat l’any 1967 Membre de l’Assemblea de Catalunya, el 1974 entrà al sindicat agrari Unió de Pagesos i en fou nomenat coordinador general el 1977, càrrec que ocupà fins l’any 2000

Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963  Fou…

La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…

Les tècniques emprades són molt diverses de conquesta del sòl rompudes, sanejament, creació de bancals, etc de millorament del sòl adobs, rectificacions edàfiques, regatges de treball del sòl forces motrius i utillatge i de tractament de cultius successió, coexistència, rotació, etc Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups sistemes agraris autàrquics , encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a base d’…