Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…
Companyia d’Indústries Agrícoles
Agronomia
Societat barcelonina constituïda l’any 1911 aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898), unint-se amb l’Azucarera del Jalón d’Épila, creada l’any 1904.
La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, amb fàbriques a Salamanca, Aranda de Duero i Arcos de la Frontera-Jédula Té el 100% del capital de la Sociedad Azucarera Ibérica, amb sucreres i destilleries d’alcohol a La Bañeza i San José de La Rinconada, i és plenament propietària de la Compañía de Industrias Agrícolas del Paraguay soia N'és també important l’aprofitament dels seus subproductes polpa, melasses, etc, i la producció i comercialització de pinsos composts amb fàbriques a Vilafranca del Penedès, Utrera, Valladolid, Saragossa, Figueruelas i Lugo En l’…
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…