Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la daurada o…
sequi
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les cucurbitàcies, monoica, híspida i capreolada, de fulles cordiformes lobulades, de flors pentàmeres, petites i blanquinoses, i de fruits en pepònide, grossos i comestibles.
És una planta pròpia de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels maies, els asteques i altres amerindis
fajol bord
Fajol bord
AnRo0002 (cc0)
Botànica
Agronomia
Planta anual, de la família de les poligonàcies, de tija ajaguda o enfiladissa de 20 a 100 cm, amb fulles sagitades o cordiformes i amb inflorescències de flors blanquinoses.
Creix en camps, horts, herbassars i vores de camins
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
versim
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles amb folíols oblongs, de flors blanquinoses, agrupades en glomèruls densos i ovoides, i de fruits en llegum.
Originària d’Egipte, és conreada com a farratgera a les terres mediterrànies marítimes
fenc
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, alta de 20 a 50 cm, amb fulles trifoliades i amb flors vermelles o de color granat, rarament blanquinoses, agrupades en glomèruls terminals solitaris i llargament pedunculats.
És molt conreat per a l’obtenció de ferratge, i a vegades es troba també subespontani
llimoner
Fulles de llimoner
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les rutàcies, de 3 a 6 m d’alt, de fulles amplament el·líptiques, amb el pecíol alat o marginat, de flors blanquinoses i de fruits (les llimones) en hesperidi, oblongs, de color groc i de tast àcid.
Sembla oriünd del SE d’Àsia, però el seu conreu és molt antic als països mediterranis
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals