Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
capçada
Agronomia
Tros de feixa que hom prepara per sembrar-hi alguna classe de llegums, verdura, etc.
avellaner turc
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les betulàcies, semblant a l’avellaner, bé que molt més alt i de capçada cilíndrica, propi de la Mediterrània oriental.
És molt conreat a Turquia per les seves avellanes
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
poda
Agronomia
Operació que consisteix a tallar i treure les branques supèrflues, mortes, malaltes, etc, d’un arbre, d’un arbust, etc, per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, etc.
La poda és efectuada de maneres diverses segons el que hom en pretengui, segons l’espècie o la varietat de l’arbre, arbust, etc, segons el clima, la natura del sòl, etc, bé que és cert que hom té sempre en compte que la saba tendeix a alimentar més abundosament les branques altes i dretes, que com més dificultats troba la saba per a avançar més aviat s’esdevé la fructificació, que els brots nascuts en les branques podades curtes són més vigorosos que els nascuts en les branques podades llargues, que els borrons necessiten, per a poder evolucionar fàcilment, aire i llum suficients i que el que…
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil