Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
albergínia
Albergínies
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de l’alberginiera, carnós, de formes i colors diversos segons les varietats.
maduixa
Maduixes
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800…
colinap
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, glauca, amb un gros tubercle carnós, del qual surten les fulles, que no formen capça.
Els tubercles, de carn groga o blanca, són utilitzats sobretot en l’alimentació del bestiar
endívia
Endívies
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de xicoira, de la família de les compostes, caracteritzada per les fulles imbricades i apinyades i amb el nervi central molt desenvolupat i carnós.
El conreu és fet dins de caves sobre fems o terra femada, i per això les fulles agafen un color blanquinós o groguenc característic Hom se'n menja les fulles crues i amanides El principal productor és Bèlgica
olivó
Agronomia
Fruit de l’olivera borda o ullastre, més petit i menys carnós que l’oliva, no comestible i que no serveix per a extreure’n oli.
fraguera
Conreu de fragueres
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, de fulles basals trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre un receptacle engruixit i carnós.
Hom la conrea a gran escala per a l’explotació dels seus fruits, anomenats fragues o maduixots
noni
Botànica
Agronomia
Alimentació
Fruit comestible del nonier (Morinda citrifolia), carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ésser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra.
S’utilitza sobretot per a fer-ne suc
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels…