Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
màquina rampinadora
Màquina rampinadora
(CC BY-SA 2.0) Eli Duke
Agronomia
Màquina agrícola que consisteix, bàsicament, en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes que és arrossegat per animals o, més generalment, per un tractor i que serveix per a rampinar.
També pot consistir en uns grans discs proveïts de dents muntats en un bastiment inclinat respecte a la direcció d’avanç del tractor que el porta muntat al davant
conreadora canadenca
Agronomia
Tipus de conreadora constituïda per un conjunt de ganivetes, a manera de petites relles d’arada, muntades sobre dents flexibles o semirígides, que treballen fent un moviment vibratori longitudinal i a una profunditat de 10 a 15 cm.
La inclinació de les ganivetes respecte al sòl varia amb el grau de flexibilitat de les dents, amb la natura del terreny i amb la profunditat del treball
dalladora
Agronomia
Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.
Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden…
extirpadora
Agronomia
Màquina emprada en el treball de la terra i que actua tallant-la, sense tombar-la.
Fonamentalment consta d’un bastidor, triangular o trapezoidal, on van muntades unes dents o ganivetes, i el conjunt és arrossegat per un tractor
cigronera
Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer…
conreadora
Agronomia
Bastigi amb rodes arrossegat per cavalls o un tractor, on hom disposa dos rengles de dents corbades que, en penetrar en el terreny llaurat, el polvoritza.
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat