Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es…
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels…
sistema agroalimentari
Economia
Agronomia
Conjunt heterogeni d’indústries i empreses que participen en la producció, la transformació, l’elaboració, el condicionament i la comercialització d’una gran diversitat de productes d’origen vegetal o animal destinats principalment a l’alimentació humana, però també a la del bestiar o a ser transformats en primeres matèries per tal de poder elaborar posteriorment d’altres productes.
A l’Estat espanyol aquest subsector industrial té una gran importància, ja que la seva producció global puja a gairebé 2 bilions de pessetes el 1981 Aplega unes 65 000 empreses 1982, la majoria de les quals són petites el 75% té d’un a quatre treballadors, i només el 4% més de 50, i dóna feina a gairebé mig milió de persones Es caracteritza per la barreja encara notable dels mètodes artesans de producció amb la tecnologia més moderna aportada per les multinacionals que, de fet, són les que dominen econòmicament tot aquest subsector