Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
espiga
Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
màquina segadora-agarbadora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i en forma les garbes.
És constituïda per un bastiment metàllic format per aspes i barres disposades en forma de prisma, generalment de base hexagonal, dotat d’un moviment de rotació entorn d’un eix horitzontal, transversal al sentit d’avanç de la màquina, que empeny les plantes vers les pintes, les quals les tallen per un mecanisme semblant al de les dalladores una cinta transportadora recull les plantes tallades i les disposa entre dues altres cintes transportadores paralleles i inclinades, que les passen, comprimides entre elles, al mecanisme agarbador en el moment que en surt una garba feta hi entren les tiges…
serrat
Agronomia
Conjunt dels extrems tallats de les garbes, per oposició a l’extrem de les espigues o espigat
.
espigat
Agronomia
Extrem de la garba on hi ha les espigues, per oposició al serrat on hi ha les tiges tallades.
cigronera
Cigronera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer productor…
cavafems
Agronomia
Eina composta d’un mànec amb pues de ferro en un extrem, que serveix per a remoure i traslladar fems.
puntona
Agronomia
Eina de pagès en què el ferro té l’ull molt a prop d’un extrem constituït per una simple cabota, per un rastell, per un tall, etc, i a l’altre extrem una punta que serveix per a obrir la terra quan és molt dura o molt seca.
rastell
Agronomia
Paleta de ferro fixada a l’extrem de l’agullada que serveix per a netejar la rella de l’arada quan s’hi adhereix terra.
dalla
Agronomia
Eina de dallar formada per una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un extrem en un mànec llarg.