Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
horta
Agronomia
Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses (en el qual cas, si l’horta és petita, es pot anomenar hort), als arbres fruiters (en el qual cas hom l’anomena verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o a farratge.
fanecada
Agronomia
Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb una faneca de gra.
agricultura intensiva
Agricultura intensiva a l’Horta de València
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Agricultura que procura d’obtenir un rendiment alt, utilitzant el sòl de forma continuada, per mitjà d’una adequada alternança de conreus.
És un tipus d’agricultura que exigeix elevats capitals
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier,…
albarà
Agronomia
Bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre a l’horta d’Alacant.
Els regants tenen dret a subhastar llurs albarans al mercat d’aigua que se celebra els diumenges de matí a la plaça de la vila de Sant Joan d’Alacant horta d’Alacant
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
cipermetrín
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida —d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars— i com a repel·lent.
És autoritzat en conreus de cotó, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 4 dies en plantes d’horta
séquia de Montfar
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del municipi de Balaguer (Noguera), a l’esquerra del Segre, riu del que pren l’aigua al pantà de Llorens de Montgai.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la séquia de Montfar , que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai
alberginiera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, originària de l’Índia, de fulles grosses, tija fortament pubescent i flors blanques o blaves.
El fruit, l' albergínia , és comestible arrebossada, escalivada, com a element de la mussaca, etc i presenta formes i colors diversos segons les varietats catalana, múrcia, violeta rodona, etc És una planta típica de l’horta mediterrània
alfacipermetrín
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cotó, cereals, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 2 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza