Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
marjada
Marjades
© Vicenç Salvador Torres Guerola
fumigant
Agronomia
Cadascuna de les substàncies emprades en fase gasosa per a exterminar rosegadors, insectes, fongs i bacteris.
L’ús dels fumigants és limitat per llur inflamabilitat i per la possibilitat d’intoxicar l’operador
agricultura ecològica
Agronomia
Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la…
Agronomia 2011
Agronomia
Durant la Conferència biennal de la FAO, al juny del 2011, el brasiler José Graziano da Silva va ser escollit director general per al període del gener del 2012 al juliol del 2015 José Graziano da Silva va ser subdirector general de la FAO i representant regional per a l’Amèrica Llatina i el Carib des del 2006 Com a ministre extraordinari de seguretat alimentària i lluita contra la fam va ser també responsable del programa Fome Zero, que s’estima que va contribuir a reduir la subnutrició del Brasil en un 25% Increment de la demanda mundial d’aliments i investigació agrària Segons Isabel…
arròs
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…