Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
borratja
Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
guixa borda
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 150 cm, enfiladissa, de fulles bifoliolades, de flors grogues, solitàries o geminades, i de llavors rogenques.
Creix en llocs secs herbosos i en vores de camps i camins
enciam boscà
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal , de la família de les compostes,de tija robusta d’uns 60 a 200 cm d’alçària, de fulles ovals o pinnatífides i de capítols de color groc pàl·lid reunits en una llarga panícula.
Creix en vores de camins i en llocs incultes i pedregosos de terra alta
maduixera
Maduixera silvestre
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, perenne, estolonífera, de fulles trifoliolades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Es fa en boscs o llocs ombrívols És conreada pels seus fruits, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraguera , d’origen nord-americà
segar
Agronomia
Tallar (les messes, l’herba, etc.), amb la falç, amb el volant, amb la dalla, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora.
Sovint el verb “segar” és reservat a l’acció de tallar el blat o l’herba amb la falç o el volant, mentre que la de tallar amb la dalla és anomenada dallar En alguns llocs el fet de tallar el blat sense collir-lo és anomenat estassar
picotí de sembradura
Física
Agronomia
Mesura agrària superficial catalana de valor molt variable segons les comarques.
Generalment equivalia a 1/48 de la quartera de sembradura o del jornal, segons els llocs A Barcelona valia 76,5 m2, A Agramunt i Montblanc uns 102 m 2 , a Lleida 60,5 m 2 , al Berguedà i al Bages 61,7 m 2 , al Vallès 76,47 m 2 , etc
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el…
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú…