Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
capficar
Agronomia
Viticultura
Encorbar i colgar sota terra un tros intermediari de tija per tal que arreli, sense tallar-la de la planta d’on prové, fins que no és capaç de portar una vida independent.
És un mètode de multiplicació de vegetals, especialment usat en viticultura
esqueix
Botànica
Agronomia
Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
En agricultura i jardineria és un tipus molt estès de multiplicació vegetativa
taro
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les aràcies, de grans fulles peltades cordiformes, oriünda del SE asiàtic i extensament conreada a la Polinèsia per a l’obtenció dels tubercles, comestibles.
La multiplicació és feta per via asexual, mitjançant trossos de tubercles amb gemmes
viver
Viver
© C.I.C - Moià
Agronomia
Terreny especialment disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.
Hi ha diferents factors que influeixen en la creació d’un viver el clima, el sòl i l’economia Tots els vivers han de tenir una selecció de peus mare, o plantes destinades a proporcionar llavors, empelts, etc Aquestes plantes han estat seleccionades acuradament per tal de controlar l’autenticitat de les varietats En els vivers hom pot sembrar les plantes directament en el sòl o bé realitzar conreus en contenidor amb substrats artificials En general, els vivers són tancats en hivernacles o són cultius protegits, però hom també pot els fer a l’aire lliure Hom els classifica segons la destinació…
arboricultura
Agronomia
Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
Hom considera l' arboricultura fruitera o fructicultura, l' arboricultura forestal o silvicultura, i l' arboricultura ornamental , que s’ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria
fitotècnia
Agronomia
Part de l’agronomia que tracta de la plantació i de la multiplicació de les plantes de conreu.
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…