Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tetradifon
Química
Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida sobre larves i ous.
És autoritzat en gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, malgrat que en alguns presenta problemes de fitotoxicitat, com és el cas d’algunes varietats de roser Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat varia entre 15 i 28 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
metil-tiofanat
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les benzimidazoles i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu i curatiu i acció secundària sobre ous d’àcars És autoritzat en gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos Hom també l’aplica en tractaments de postcollita sobre patates per sembrar i grans de cereals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable, líquid autosuspendible o líquid emulsionable i l’empresa que la comercialitza
erugueta de l’ametller
Zoologia
Agronomia
Eruga de l’ordre dels lepidòpters, d’uns 10-12 mm de llargària i 3 mm d’amplària, amb franges grogues i negres.
Passa l’hivern refugiada a les esquerdes i rugositats de l’escorça del tronc i de les branques velles de l’ametller Abandona el refugi quan l’arbre comença a vestir-se de fulles, que rosega amb gran avidesa La papallona neix a l’estiu i immediatament pon els ous, dels quals naixeran les erugues que produiran l’atac l’any següent En algunes comarques dels Països Catalans els estralls són greus l’arbre queda sense fulles i es perd la collita A més de l’ametller, poden atacar d’altres arbres fruiters Hom les combat a la primavera amb insecticides i, durant l’hivern, amb l’…
fenotiocarb
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels carbamats i que actua com a acaricida per contacte sobre ous, larves i individus adults.
És autoritzat en cítrics excepte llimoner i fruiters, malgrat que en aquests últims presenta problemes de fitotoxicitat si hom l’aplica després de la parada hivernal Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 14 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris amb el nom de Paconon, i té una riquesa del 35% i una formulació en forma de líquid emulsionable
Agronomia 2018
Agronomia
La renda del sector porcí deixa de ser excepcional La carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català En termes econòmics, la producció de carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català La facturació d’aquest sector representa més del 30% de la producció final agrària PFA de Catalunya Es tracta d’un sistema de producció molt obert, ja que la major part de la producció és exportada i gran part de l’aliment dels animals és importat Per tant, és una producció que depèn doblement de la conjuntura internacional Actualment, el cens de porcí a Catalunya és de gairebé 7,8…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…