Resultats de la cerca

Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’increment de…

A partir de mitjan s XX es descobrí que l’aplicació de ferro en forma de quelat en conreus que pateixen clorosi fèrrica permet que el conreu pugui absorbir aquest element En agricultura els quelats de ferro es presenten en diferents formulacions, com ara el Fe-EDTA, en el qual l’agent quelant és l’àcid etilendiaminotetracètic, o el Fe-EDDHA, en el qual l’agent quelant és l’àcid etilendiaminodihidroxifenilacètic

És essencialment un conreu al guaret en què, després de segar el blat, hom treu el rostoll amb una feina superficial de 2 a 4 cm a fi de trencar els capillars per on s’evaporaria l’aigua i facilitar el naixement i la posterior destrucció de les males herbes Després de cada pluja, hom passa pel camp un rascle per a trencar els capillars, i en el cas que les males herbes creixin molt, hom remou a fons el terreny passant-hi després el rascle Quan hom preveu que ha de ploure força, cal llaurar fins a uns 15 cm perquè el terreny pugui emmagatzemar aigua A la tardor hom sembra tenint cura de colgar…

Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles pels trills…

Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…

L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…

El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…

Hi ha tres menes de fangues de tres pues, de quatre pues i de pala Algunes tenen una trava o peça de ferro que uneix sòlidament les puntes de l’eina