Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
lluita química
Agronomia
Sistema de control de plagues i malalties contagioses de les plantes amb la concurrència exclusiva de plaguicides químics.
Jean-Baptiste Boussingault
Agronomia
Químic francès, un dels creadors de la química agrícola.
Aplicà a l’estudi dels sòls els mètodes de l’anàlisi química estudià la procedència del nitrogen present en els organismes vius i determinà que aquest era fixat pels vegetals Fou professor de química a la facultat de ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences
agroquímica
Agronomia
Part de la química que estudia els processos relacionats amb l’agricultura; inclou la química d’adobs, de plaguicides i fitoreguladors, etc.
lluita integrada
Agronomia
Combinació de les lluites biològica i química per al control d’organismes perjudicials.
Cada cop es tendeix més a considerar-la com una estratègia de control que prioritza el maneig de factors naturals de regulació de les poblacions perjudicials, i utilitza pesticides selectius només com a última barrera defensiva
anàlisi de sòls
Agronomia
Mètode per a esbrinar les característiques fisicoquímiques i defectes principals dels sòls, estat de fertilitat de les terres en relació amb els tres elements principals (nitrogen, fòsfor i potassi), proporció de sorra (granada i fina), argila i humus, poder absorbent, etc.
També poden ésser determinats problemes especials salinitat, excés de sodi, toxicitat de certs elements Les anàlisis de sòls dutes a terme han d’ésser de cinc ordres anàlisi mecànica, física, fisicoquímica, química i biològica Aquestes dades i els exàmens dels perfils de la terra i grau de cohesió, permeten d’aconseguir un adobament escaient
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
lluita biològica
Biologia
Agronomia
Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle biològic.
Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les malalties tropicals En tots dos casos, la…
corvífug
Química
Agronomia
Substància química que es caracteritza per resultar repel·lent per als ocells, en especial per als còrvids.
Hom l’utilitza en agricultura mesclat entre les llavors que s’han de sembrar i evita, així, la pèrdua d’aquestes a causa de la voracitat dels ocells, especialment dels còrvids Hom l’aplica en llavors de cereals, lleguminoses i crucíferes La matèria activa dels corvífugs és l’antraquinona, i les llavors tractades amb aquest productes únicament poden destinar-se a la sembra
Jaume Raventós i Domènech
Comunicació
Literatura catalana
Agronomia
Enginyer i publicista.
Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també La llei de l’amor 1917 i A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al camp …
,
anàlisi foliar
Agronomia
Anàlisi dels teixits vegetals amb l’objectiu de determinar l’estat nutritiu d’un cultiu.
Per obtenir una correcta interpretació de l’estat nutritiu del cultiu és important definir el teixit a analitzar i en quin moment fer-ho ja que la concentració de nutrients és variable segons la seva funció, posició en la planta, edat i estadi de maduració Les fulles o els pecíols foliars són sovint els teixits escollits La interpretació de la concentració de nutrients es pot fer utilitzant valors de concentracions individuals, amb l’inconvenient que no es té en compte l’efecte de possibles interaccions entre elements en l’estat nutritiu del cultiu, o bé utilitzant quocients entre…