Resultats de la cerca

Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense acabar tots…

Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario

En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés Catalanista

Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva