Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
engreix
Zootècnia
Acció d’engreixar un animal per mitjà d’una alimentació adequada.
Hom l’aplica solament als animals i races destinats a la producció de carn El període d’engreix depèn de l’animal de què es tracti Així, en l’aviram l’engreix comença l’endemà mateix del naixement per contra, en els porcs comença al final del deslletament al cap de sis a vuit setmanes del naixement La duració d’aquest període depèn de la raça, del pes que hom vol aconseguir i de l’aliment emprat La tècnica de l’engreix varia segons l’aliment aliment únic durant tot el el procés o disminució gradual del contingut energètic, la presentació en forma granular, en pasta, etc i el…
cavall acanalat
Zootècnia
Cavall que presenta un solc des de la regió dorsal fins a la gropa.
Els solc pot ésser causat per la greixor si l’animal és de perfil recte o convex Els cavalls de perfil còncau sempre són acanalats
bestiar cavallí
Mastologia
Zootècnia
Bestiar integrat per cavalls, eugues i poltres, explotat com a animal de tir i com a animal de sella.
Pot ésser criat en règims d’estabulació i de pastura Els principals ramats de recria a Catalunya són els dels Pirineus Eren tradicionals els mercats de bestiar cavallí, celebrats a la tardor a Salàs de Pallars, Organyà, Espinavell, Puigcerdà, etc
llavorer | llavorera
porc
Porc Yorkshire
Neil Turner (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Zootècnia
Varietat domèstica del porc senglar (Sus scrofa).
És un animal de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l’aliment entre la terra o entre les deixalles té els ulls petits i les orelles grosses La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs les cerres, i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa la cansalada Des de l’antiguitat ha estat un animal molt utilitzat per la seva carn i el seu cuir, bé que algunes religions, com la…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana,…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn…