Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
puig Estela
Cim
Cim culminant (1 359 m alt.) de la serra de Puig Estela
.
Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont
puig Estela
Cim
Cim (2.013 m) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels municipis de Pardines i d’Ogassa Ripollès
pica d’Estats
La pica d’Estats, cim del sector central dels Pirineus axials
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.143 m alt.) del sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera estatal de França i Espanya i prop d’Andorra.
És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà
l’Espina
Cim
Cim (1 181 m) del massís dels ports de Beseit, al sector nord-est.
És termenal dels municipis de Paüls i Alfara dels Ports Baix Ebre i Horta de Sant Joan Terra Alta
Espiguete
Cim
Pic de la serralada Cantàbrica, la província de Palència, Castella i Lleó (2 450 m).
tossal de la Baltasana
Cim
Cim (1 202 m) culminant de les muntanyes de Prades, anomenat també tossal de la Torre, al NE, dins el terme de Prades.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre riu de Montsant de la del Francolí
pic de Balaitós
Cim
Cim granític dels Pirineus Centrals fronterer entre Aragó i Gascunya (3 146 m).
pic Blanc d’Envalira
Cim
Contrafort septentrional del pic Negre d’Envalira (2 812 m), situat al S del port d’Envalira.
tuca Blanca de Paderna
Cim
Cim (2 851 m), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2 750 m).