Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
pedró dels Quatre Batlles
Cim
Cim (2 382 m) culminant de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre i termenal dels municipis de la Coma i la Pedra, Odèn (Solsonès), la Vansa i Fórnols i el de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
Puèi de Sancí
© Jaume Ferrández
Cim
Pic del massís volcànic del Mon-Dòra, a Alvèrnia, que constitueix el punt més alt del Massís Central (1.886 m).
puig Galliner
Cim
Cim (1 635 m) de la serra que separa les valls d’Alinyà i de la Vansa, a l’Alt Urgell, dins el municipi de Fígols i Alinyà.
Domina per llevant la ribera d’Organyà
Broad Peak
Cim
Cim de les muntanyes del Karakoram, al Caixmir (8 046 m alt.).
La primera ascensió fou aconseguida per una expedició austríaca el 1957 Una expedició catalana, encapçalada per Antoni Sors, l’assolí el 1981
Cloterons
Cim
Cim (2 179 m) de la serra que separa la vall de Josa (Alt Urgell) de la de l’aigua de Valls (Berguedà), damunt el cingle de les Costasses, que domina la vila de Gósol.
Grand Ballon
Cim
Cim dels Vosges, al departament de l’Alt Rin, França, conegut també per Ballon de Guebwiller (1 426 m).
puig Llandrics
Cim
Cim (1 209 m) de la serra de Santa Magdalena de Cambrils, al N del terme de Vidrà (Osona).
pic dels Llacs
Cim
Cim (2.692 m) de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall Ferrera) i del Segre (coma de Setúria), al límit del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra.
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
bony de la Caubera
Cim
Cim (2 051 m) de l’alineació de crestes que fa de partió d’aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina