Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
mola de Roquerola
Cim
Cim (1 063 m) de les muntanyes de Prades, prop del termenal dels municipis de Prades (Baix Camp), Mont-ral (Alt Camp), Vimbodí i Montblanc (Conca de Barberà).
la Pena Roja
Cim
Cim (1 029 m) dels Motllats, a l’extrem N de l’altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent, dins el terme de Capafonts (Baix Camp).
Puèi de Sancí
Vista del massís Central, amb el Puèi de Sancí centrat al fons
© Jaume Ferrández
Cim
Pic del massís volcànic del Mon-Dòra, a Alvèrnia, que constitueix el punt més alt del Massís Central (1.886 m).
Broad Peak
Cim
Cim de les muntanyes del Karakoram, al Caixmir (8 046 m alt.).
La primera ascensió fou aconseguida per una expedició austríaca el 1957 Una expedició catalana, encapçalada per Antoni Sors, l’assolí el 1981
Grand Ballon
Cim
Cim dels Vosges, al departament de l’Alt Rin, França, conegut també per Ballon de Guebwiller (1 426 m).
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
puig Cerver
Cim
Cim (831 m alt.) del terme d’Alforja (Baix Camp), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
Catalunya Zom
Cim
Cim de 6 060 m d’alt situat al massís de l’Hindūkush, a la regió de l’Ano-Gol.
Fou escalat per primera vegada per ECivís, JCerdà, GRoca, JPons i JMAnglada el 31 de juliol de 1969, formant part de l’Expedició Barcelona 1969 a l’Hindūkush Himàlaia