Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Sarreganyada
Cim
Cim (1 247 m) de la serra de Bellmunt (Osona), a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt, dins el municipi de Sant Pere de Torelló.
Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell
puig de Miralles
Cim
Cim (1 435 m) de la serra que uneix el Puigsacalm amb el puig de Cubell, termenal de Vidrà (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
puig l’Agulla
Vista del santuari de Puig-l'agulla
© CIC - Moià
Cim
Cim de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic (810 m alt.), entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta i de Viladrau (Osona).
Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla
puig Cubell
Cim
Cim (1.487 m) de la serra que separa la vall de Vidrà (Osona) de la plana d’en Bas (Garrotxa), al NW del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret.
Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l’església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.
la Covalta
Cim
Cim culminant (889 m alt.) de la serra d'Agullent, termenal dels municipis d’Agres (Comtat) i d’Albaida (Vall d’Albaida).
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC