Resultats de la cerca
Es mostren 5639 resultats
pic de Letassi
Cim
Cim (2 173 m) del massís del Montcorbison, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
pic de Lenin
Cim
Punt, el més alt, de la serralada de Zaalajsk, a la frontera entre el Kirguizistan i el Tadjikistan (7 134 m), cobert de glaceres.
La primera escalada, d’un grup d’alpinistes soviètics, hi tingué lloc l’any 1934
pic de Lebondidièr
Cim
Cim (3 150 m), un dels del sector S del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), que domina l’estany de Cregüenya.
El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidièr, mort el 1942, conservador del museu de Lorda Bigorra
pui Laner
Cim
Cim (2 219 m alt.) de la serralada que separa la Vall d’Aran (entre els termes de Vilamòs i les Bordes) de Comenge.
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
Kānchenjunga
Cim
Pic de l’Himàlaia, el tercer més alt del món (8.586 m), a la frontera del Nepal i l’estat de Sikkim (Índia).
Fou conquerit l’any 1955 per una expedició anglesa dirigida per Charles Evans
tossal d’en Jordà
Cim
Cim (867 m) de l’alineació muntanyosa que separa l’Alt Camp (Figuerola del Camp) de la Conca de Barberà (Montblanc), al N de la serra de Miramar.
Jomo Lhari
Cim
Cim de la serralada de l’Himàlaia, als límits entre Bhutan i la Xina (7 314 m).
pic de Jan
Cim
Cim (2600 m alt) de la capçalera de la vall de Ransol, dins el terme de Canillo (Andorra), contrafort meridional del pic de Revés; entre aquests i el pic de la pala de Jan (2 669 m) s’obre la portella de Jan, a la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix.
Irhīl M‘Goun
Cim
Pic de l’Atles, al Marroc, el segon en alçada de tota la serralada (4 071 m).